CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
ENTRE BROSSA I FELLINI
Publicat el: 20 de febrer de 2014
CRÍTiCA: Démodés
Passats de moda. Démodés.
Figura que són d’una altra època. Per això no els volen. Foragitats d’un circ
suggerit per una carpa abaixada, tres pallassos (un diguem-ne clown i dos diguem-ne
augustos) arrosseguen andròmines i experiències en un vagareig sense nords. Són
els Tronetti, que cremen el seu últim cartell com qui crema les naus per no
tornar al punt d’origen.
Líquides fronteres entre persones i personatges, escuma
transparent entre humanitat i ficció. No fan pallassades: viuen. No parlen: són.
No van enfora, van endins. Ni clàssics ni contemporanis, tots tres tenen l’essència
i el sentit més íntim i profund del pallasso. Dominen amb mesura, precisió i subtilesa
tots els aspectes de l’ofici i de l’espectacle: temes, tempos, silencis, intensitat
i reiteració dels gags, les mirades que tot ho expressen i el gest fugaç carregat
de missatge. Amb la tradició ben assumida, Leandre i La Tal connecten alhora amb
Brossa i amb Fellini. Dubto molt que del Pirineu en avall aquesta floreta es
pugui dir de cap altre tropa i/o espectacle.
No hi ha estridències. El públic no riu: manté un permanent
somriure de tendra comprensió, de complicitat amb la tragicomèdia de tres éssers
humans que, endins i enfora del maquillatge, són com vostè i són com jo i com
qui vostè té ara mateix al costat. Demodés
és un espectacle per a públics mentalment i emocionalment adults. Però, si vostès
hi van amb nens, el més probable és que aquests nens els agraeixin tota la vida
haver-los regalat una vivència tan humana com aquesta.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Démodés
TÍTOL CRÍTiCA: La màgia de la innocència
PER: Toni Polo

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Imma Fernández

VALORACiÓ
9