Tragicomèdia

De la
rialla al plor. De la tradició a la modernitat. De Txecoslovàquia a Bèlgica. Les
Slovaks fan una tria de bocins d’emocions, imatges i recorreguts per a un relat
en viu.

Encaminada a retratar algunes de les contradiccions de la
vida, Fragments és la tercera
aventura creativa de Les Slovaks que es va estrenar el novembre passat a
Bèlgica. No són poques les paradoxes que acompanyen aquest col·lectiu de joves
emigrants: en el contingut de l’espectacle, humor i tragèdia; en el nom de
l’espectacle, Fragments,de durada completa; en la qualitat dels
ballarins, que podríem descriure de finíssimament salvatges. I fins i tot en
l’estil de dansa, anomenada per ells mateixos Nova dansa tradicional per la
quantitat d’elements folklòrics que aporten a un marc d’extrema
contemporaneïtat.

El que fan és jugar amb la història que els és comuna. Els
cinc intèrprets són nascuts a Txecoslovàquia, van començar a ballar dances
folklòriques i, més endavant, es traslladaren a la capital de la dansa
contemporània europea. És allà, a l’escola PARTS de Brussel·les, on es van
conèixer i van actuar en diverses companyies de renom fins a decidir crear-ne
la seva pròpia al costat del músic francès Simon Thierree, fascinat per les sonoritats
de l’Europa de l’est. Però a banda de les arrels tradicionals, l’estètica de la
companyia justament es basa en no excloure cap possibilitat de moviment,
provingui d’on provingui. La flexibilitat corporal d’aquests artistes té un
paral·lel directe en l’obertura mental i l’extensa paleta cromàtica amb la que
treballen, que anomenen Open Dance.

Després de Nova dansa tradicional i Open Dance, encara hi ha una tercera etiqueta per a la seva peculiar
manera de fer en relació al comportament en escena: Full Dancing suma la percepció de l’actor a la de l’espectador, és
a dir, que cada ballarí ha de saber en tot moment el que està fent la resta del
grup. Per explotar les característiques de cada individu, que tant és solista
com corista del grup segons el moment, es basen en el respecte a la diferència.

Els espectadors que han vist Les Slovaks en alguna ocasió, i també els
alumnes que han assistit a algun dels tallers amb els que es prodiguen (cada
any a Deltebre Dansa, per exemple) se sorprenen per la forta relació que es
percep entre els ballarins. La noció de companyia aleshores queda substituïda
per la de col·lectiu, en un sentit de compromís i d’utopia social comunitària reforçat
pel respecte a les arrels folklòriques.

Però a diferència de les dues peces anteriors, on Simon Thierrée
improvisava en directe l’acompanyament musical, a Fragments la banda sonora del mateix autor ha estat enregistrada
prèviament i s’ha treballat com a punt de partida per a cada escena. Es tracta
d’una composició musical per a una orquestra de corda de 40 instruments, amb el
contrapunt d’unes cançons de Melánia Olláryová, estrella de la cançó popular
txeca dels 50 que va morir tot just fa unes setmanes en l’oblit total.

Aquí els records, fragments de vida passada, a més de tacar
el present i estimular el futur, assenyalen contradiccions personals amb les
que cal viure. Com en una tragicomèdia.