Un noi (un home: té trenta i pocs anys…) i “21 dones, d’uns trenta anys aproximadament, totes amb el mateix rostre”. Plegats, viuen, recorden, anhelen o simplement s’imaginen 20 històries d’amor (si més no, 20 relacions sentimentals), que confluiran irremeiablement en una darrera que no hem de desvetllar. Una de les gràcies de l’obra és que una piloteta travessa la platea per una canonada metàl.lica (i sorollosa, potser massa) per caure en un laberint de fusta decideix quina de les escenes es representarà a continuació. És a dir: l’ordre dels factors no altera el producte. No en l’amor, que és del que tracta l’obra.

Les històries ens plantegen problemes propers, cada cop reconeixibles per més gent en aquesta època de crisi. Un autèntic retrat d’una generació que, de prop o d’una mica més lluny, coneix el fracàs o, com a minim, la por al fracàs…