Hi ha espectacles que encara tenen la capacitat de sorprendre des de ben endins a Tàrrega. Sovint, no vénen precedits d’una gran referència, podrien passar desapercebuts. Es fan quasi incòmodes d’anar-hi. Però quan la peça ressona a les oïdes, als ulls, a la pell, tot aquell esforç cobra sentit i la satisfacció té un element multiplicador. Per ara, és la perla inesperada. El lloc és molt intuïtiu però, a cops, com sense pretendre-ho, desemboca a un extrem tant màgic com emocional. La connexió amb els actors vinguts de l’Aula Municipal del Teatre de Lleida. Compta amb un suport de Jorge-Yamam Serrano, actor que l’any passat prenia el viatge creuant l’oceà amb una festa de comiat escabrosa (Que te vaya bonito). El lloc ressona aquest treball a mig camí de la festa del no-res però que, en un segon fa un gir i tot té una profunditat que si no hi és es condensa en la imaginació de cadascú. Uns joves no volen que els facin fora del seu centre que durant anys, ha servit per a reunir penyes. Cervesa, amors, desigs irrealitzables, reptes i compromisos tant desesperats com impossibles. A partir que la porta es tanca amb forrellat es viu un viatge que transforma personatges i, depèn com es miri, espectadors. Molt recomanable.