Cantar i ballar en comunitat per resistir

El coreògraf moçambiquès Ídio Chichava juntament amb els intèrprets de Converge+ presenten Vagabundus al Mercat de les Flors, de l’1 al 3 de maig.

Inspirat en un ritual del poble Makonde del nord Moçambic, Ídio Chichiava ens evoca la migració a través de tretze intèrprets que ballen i canten. Les onades migratòries són tan antigues com l’humanitat. Voluntàries o bé forçades fan de les persones nòmades, unes vagabundes. Vet aquí, el títol de l’espectacle, Vagabundus, que fusiona cant i la dansa, sense ornaments, com a expressió holística del cos humà.

Chichava va comença el seu recorregut professional a principis dels 2000. Amb base a França durant més d’un quart de segle ha col·laborat amb nombrosos ballarins i coreògrafs com Thomas Hauert, David Zambrano o Qudus Onikeku. Ha recorregut el món en diverses gires, i actualment viu i treballa a cavall de França, on col·labora amb la companyia Kubilai Khan Investigations,  i Moçambic, on treballa com a coreògraf, curador i gestor cultural. El 2024, Chichava va guanyat el premi S.E.D.A., una iniciativa de la Fundação Calouste Gulbenkian. A Moçambic, Chichava dirigeix Converge +, una companyia fundada i gestionada amb uns valors i una filosofia al voltant de la comunitat que atravessen tot el seu treball com artista, formador i gestor. 

 Converge+ 

Més enllà de la creació i la interpretació, els ballarins de Converge+ també participen en la producció, l’organització interna i la logística. Aquests dobles rols que desenvolupen els intèrprets en el si de la companyia mostren què comporta dedicar-se a la dansa a Moçambic, on encara hi ha una manca gran de suport institucional. Converge+ és descrita com una plataforma per a la creació i la convivència. De fet, en aquest espai es procura que els intèrprets pensin, experimentin i comparteixin preguntes i solucions. És a dir, Converge+ desenvolupa projectes artístics, impulsa i enriqueix el talent per a la dansa, fomenta el pensament i l’esperit crític, i forma als ballarins en àmbits com la gestió cultural. A més, la plataforma també té la missió d’arribar i formar públics. 

Cossos que pensen i conviuen

Per a Chichava només els cossos que ballen i canten alhora  poden expressar-se plenament i entrar en sinèrgia amb els altres. Aquesta idea impregna el seu llenguatge coreogràfic i també estructura la dramatúrgia dels seus espectacles. De fet, aquesta noció és part de l’influència d’haver-se format en danses tradicionals africanes, que per a ella han estat un font espiritual com una escola. En moltes danses d’arrel tradicional o populars, la improvisació no neix com un recurs estètic per generar material coreogràfic, sinó com una manera de relacionar-se amb l’entorn immediat. Chichava creu amb la intel·ligència  del cos, un cos que pensa i que quan improvisa és la manera natural d’entrar en relació amb l’entorn o conviure amb els altres cossos. La creació, per tant, és un diàleg continu amb l’ara i aquí. És a través d’aquesta convicció que Chichava troba en la dansa tradicional moçambiquesa una gran caixa d’eines al servei de la creació contemporània. 

Cors i danses per desplaçar-se

El coreògraf, en aquest espectacle, s’inspira en bona part en els rituals de la tradició mapiko i els cors Makwayela –una tradició coral recent de Moçambic. Per una banda, la dansa mapiko, que narra històries i es balla en màscares s’interpreta en rituals d’iniciació. Per altra banda, els cors Makwayela –totalment masculins en el seu orígen–  van sorgir a finals del segle XIX com a construcció d’una identitat nacional sota la pressió i repressió colonial. 

Amb Vagabundus, Chichava posa en solfa cossos entrenats i formats, que beuen i s’enriqueixen d’aquestes tradicions per emetre ritme, evocar la vida quotidiana i les cicatrius que ens fan humans. Impregnats de memòria, lluny de la neutralitat associada sovint a un cert tipus de dansa contemporània occidental, els tretze intèrprets de Vagabundus es mostren empoderats, i resistents pel suport que s’ofereixen entre si, en un espectacle que parla de la realitat de les migracions–que Moçambic viu tant de portes endins com enfora. En aquests desplaçaments els vagabunds transporten l’esperança d’un vida millor i de retruc adoven els camins per noves terres amb els seus bagatges i llegats culturals.