El lago de los cisnes. Ballet Nacional de Cuba
 ESPECTACULAR
 CLÀSSIC

6/9/2013 - 15/9/2013
L'espectacle ja no està en cartell.
    QUÈ DIU MONTSE OTZET SOBRE AQUESTA OBRA
RECOMANA.CAT - Crítica de El lago de los cisnes. Ballet Nacional de Cuba de Montse Otzet

NOTA

7

 
l  Montse Otzet Espectacle vist el dia 6/9/2012  

Pot avui dia resultar interessant una obra de prínceps, cignes i  bruxots? Penso que sí, doncs tot depèn del rigor amb que es presenta un ballet de repertori que ens remet a la més pura tradició. Guardant les distàncies, seria comparable a un Shakespeare o un Molière: només s’aguanten quan el muntatge mostra un respecte als orígens i la interpretació traspasa la notabilitat.

I això és el que succeeix amb El llac dels cignes que el Ballet Nacional de Cuba ofereix sota la direcció i la coreografia d’Alicia Alonso. Una versió que, malgrat patir els inconvenients de ser representada en un escenari que resulta extremadament petit i d’exhibir uns decorats i un vestuari precaris, resulta atractiva pel rigor i el nivell d’uns ballarins formats en l’estil i la tècnica cubana, sens dubte una de les millors escoles de ballet del món.

De manera intel.ligent, Alicia Alonso ha fet una versió sobre l’original de Marius Petipa i Lew Ivanov retallant parts de pantomima i de transició, fet que aporta agilitat a un muntatge que conserva els fragments més coneguts com poden ser, el pas a dos del segon acte o els corresponents al cigne negre, entre altres.

Tots els membres del Ballet Nacional de Cuba fan una interpretació lloable i desperten admiració per la seva depurada tècnica i per un fet poc habitual en ballarins clàssics: donar matisos dramàtics a una tècnica que de per si pot resultar mecànica o anar cap un simple virtuosisme.

Cada execució tècnica va acompanyada d'una mirada, un gest o un sospir que dóna relleu als pesonatges reals i onirics de l’obra. Res es percep monòton o mecànic, ni tan sols els 32 fouettes que executa Annette Delgado, una ballarina que, pel seu caràcter interpretatiu, brilla més en el rol d’Odile, el  cigne negre, que en el d’Odette, el cigne blanc. Per la seva banda, Dani Hernández exhibeix una presència noble i es mostra com un gran partenaire en el paper de Príncep Siegfried.

De totes maneres, sens dubte, la part més emotiva de la vetllada la va propiciar la presència d’Alicia Alonso saludant dalt l’escenari.  El públic dempeus va rendir-se davant una dona de més de noranta anys, d’una artista que passarà a la història com la millor Giselle i que just aquests dies a Barcelona, coincidint amb el 70è aniversari del seu debut en el rol al Metropolitan Opera House de Nova York, presidirà la presentació del llibre Alicia Alonso o la eternidad de Giselle, escrit per Mayda Bustamante i publicat per Ediciones Cumbres.


Comparteix


    QUÈ DIUEN ELS CRÍTICS SOBRE AQUESTA OBRA