Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
En el camí que la crítica sigui un guia per a entrar per camins desconeguts, repetim amb el suport del Grec Festival l'acompanyament als espectadors a la cuina dels artistes. És un programa que compta amb la coordinació d'Elisa Díez (relació amb les companyies) i Alba Cuenca (relació amb el públic). Se suma aquest any, Novaveu per ampliar la difusió d'aquestes experiències a nous canals.

Fàbriques Grec 2018  
Sang de la nostra sang Crònica d'assaig obert de OUR DEATH WON'T HURT ANYBODY
26 de juny de 2018
Jordi Bordes
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

“Estarieu disposats a donar sang?”, pregunta provocador Enrique Vargas, del Teatro de los Sentidos. Una trentena d’espectadors va veure divendres passat un bri del que serà Our death won’t hurt anybody que s’estrena el Grec, en pocs dies. Es magnètic el creuar dels actors amb unes botelles d’aigua (com fent un treball inútil, que ningú qüestiona) que queda aturat quan algú arrenca un passatge íntim, de violència amagada. La connexió creix amb l’entrada d’alguns espectadors a l’escenari. Els hi ofereixen una copa de vi. Tenen el privilegi d’anar de la mà dels intèrprets (Teatro de los Sentidos es presenten com a habitants, no pas com a actors) i poder voltar tota l’escena, també dins dels cubs.

Hi ha un repte majúscul en aquesta proposta. Perquè el Teatro de los Sentidos s’ha ajuntat amb la companyia de Hong Kong per construir un espectacle a partir de les suggerències del tractat militar L’art de la guerra de Sunzi. Però que ningú no pateixi. L’estratègia militar d’ara fa 2.500 anys pretenia vèncer sense violència. Ho explica molt gràficament el director Tang Shu Wing “eren anys que hi havia contínues batalles dins de la Xina” i no era possible haver de reconstruir terrenys devastats. Calia una estratègia per vèncer i dominar amb les mínimes baixes i destrosses del contrincant possible. Per això, avui aquell manual serveix per a formar alts directius d’empreses o, fins i tot, per a resolució de conflictes bèl·lics.

El director del Grec Festival, Cesc Casadesús, va convidar a les dues companyies treballar juntes. Comparteixen tot. Per això, ara els de los Sentidos han passat a projectar la veu (s’ha acabat el xiuxiueig a petits grups) i també s’han aventurat a treballar el moviment, una fisicitat d’amplis moviments, que es distancia molt del treball en petits racons sota d’una taula o mirant pel forat d’un pany. Però la peça transmet, de manera magnètica aquella calidesa de Teatro de los Sentidos, en què tothom s’hi pot sentir acollit. L’escenari és casa seva i conviden als visitants (que no espectadors!). Tot i això, sembla evident que el seu discurs sobre aprofundir en els sentits minoritaris (a més del de la vista i l’oïda) s’ha quedat aparcat per a altres obres. De fet, l’important del teatre sensorial no és com s’accedeix als estímuls si no quina sensació percep l’altre, fins al punt de sentir-se, amb molt poca estona, a sentir-se un més, per un breu instant. L’emmirallament amb els visitants esporàdics o amb aquests habitants (també els de Hong Kong) és directe.

Una de les espectadores accepta el repte de Vargas i diu: “per què voldríeu la sang?” “Per a compartir-la”. “Llavors, sí”. Teatro de los Sentidos va més enllà del seu inventari d’accions de contacte i transmet la mateixa complicitat. En el fons, procura generar un joc, un misteri, i trobar la resposta al conflicte (de la guerra més cruenta o del dolor més intern personal) a través de la resposta de l’altre. Reconcilia, de nou.

Jordi Bordes



COMPARTEIX