Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Els novaveu Sílvia Mercè i Nil Martín es van colar a un assaig de "Othello", la nova proposta de Les Antonietes que es podrà veure a partir del 31 de maig a La Seca Espai Brossa.

Othello. Les Antonietes  
Divideix i venceràs Entrevista a Les Antonietes
17 de maig de 2018
Nova Veu
  

 MULTICULTURAL
 CONTROVERTIT
 CLÀSSIC

11/5/2018 - 24/6/2018
L'espectacle ja no està en cartell.
 

Entrem a l’assaig d’Othello, a una de les sales de la Nau Ivanow, i trobem la companyia Les Antonietes (a qui potser coneixereu per Stockmann, Mambo o Somni americà) al voltant d’una taula passant les últimes notes, preparant-se per mostrar-nos un passi sencer de tot el que tenen muntat. Fem un cafè amb ells perquè descansin una estona abans de posar-s’hi. Parlem amb Annabel Castan, actriu i productora, sobre la companyia i sobre aquest nou projecte que ara assagen. 

Actualment la companyia està formada per Annabel Castan; Oriol Tarrason, director artístic; Raül Perales, productor, i Eduard Arderiu, gestor cultural. La companyia, abans dedicada exclusivament a la producció d’obres de pròpia creació, està ampliant les seves activitats per coproduir altres espectacles, com el que hem vist recentment al Teatre Akadèmia, Escenes d’un matrimoni. Castan ens parla del seu personatge, Desdèmona, de com se sent amb una gran responsabilitat a l’hora d’interpretar-la en un moment com aquest, en que el feminicidi està a l’ordre del dia, tal com ho estava a principis del segle XVII. 

Després del cafè, parlem amb Oriol Tarrason sobre la facilitat amb què les persones podem arribar a ser manipulades per éssers roïns, com Iago a l’obra, que només volen fer mal per al seu propi benefici. Ens resulta curiós com els dos tenen visions lleugerament diferents sobre la temàtica de la obra, acord amb la seva perspectiva. Al cap i a la fi, és el que passa sempre amb qualsevol obra per als espectadors: cada individu llegeix els signes exposats dalt de l’escenari de manera diferent depenent del seu bagatge i els seus interessos, i n’extreu les seves pròpies i personals opinions i conclusions; cada persona viu el seu propi viatge. 

Malgrat això, tots els camins es toquen: l’obra parla de la manipulació, i una de les eines essencials de la manipulació és la divisió (el famós “divideix i venceràs”), que es pot aplicar en els binomis home-dona, blanc-negre, normaldiferent, etc. És per aquest motiu que dos dels temes essencials de l’obra també són la violència de gènere i, en menor mesura, la xenofòbia. En un context en què el poder està acaparat per l’home blanc, les dones i les persones de pell negra són considerades inferiors i més fàcils de manipular. És per això que, a l’obra de Shakespeare, qui manipula és Iago (l’home blanc) i Desdèmona i Othello (la dona i el moro) són manipulats.

Comença el passi i nosaltres ens disposem a viatjar en companyia dels tres actors. Iago, interpretat per Arnau Puig, triat per la seva facilitat de generar empatia, la qual cosa el farà ser un malvat amb llums i ombres, segons Tarrason, és considerat el personatge més vil dels que va escriure Shakespeare, ja que la seva maldat no rau en un fet extern que el fa tornar-se un monstre ni en un desig de venjança, sinó que és malvat pel plaer de fer mal (una espècie de Joker, que simplement vol veure el món en flames). Òscar Intente és Othello i, amb una mirada intensa i absolutament sincera, ens mostra un home poderós fàcilment manipulable i esclau de les seves pulsions més instintives, violentes i irracionals. Per últim, el personatge femení interpretat per Castan, que, com ja és tradició en la nostra societat, és el que té menor presència escènica, es constitueix en una Desdèmona madura, apassionadament enamorada i amb més força de la que estem acostumats a veure en el personatge. 

Un sentiment de ràbia ens envaeix gairebé durant tot el passi. Se’ns presenten dos homes arrogants, masclistes, violents, malvats… i, amb tot això, segueixen sent els protagonistes de la història. Desdèmona, lluny de ser càndida i innocent, és en una dona intel·ligent i madura emocionalment, que és tractada com un objecte a ser admirat per a seva bellesa i puresa, i segueix sent la víctima. Ens envaeix la ràbia perquè el que veiem a escena és un reflex de la societat en la que vivim. 

L’adaptació de Les Antonietes ha reduït l’obra de Shakespeare, que originalment té més de 15 personatges, a un pols per a dos actors i una actriu, que interpreten, segons Tarrason, els rols “essencials” de l’obra. Per als moments en què l’obra requereix l’aparició d’altres personatges, la companyia compta amb la complicitat i la col·laboració del públic, amb una doble finalitat: suplir aquestes vacants, per una banda, i, per l’altra, fer partícipes totes i cadascuna de les persones de la platea de la manipulació de Iago, que culminarà en un tràgic final que no deixarà ningú indemne.

Els podreu veure a partir del 31 de maig a La Seca Espai Brossa

Sílvia Mercè i Sonet @pinyasonet
Nil Martín López 
@Nil_ml


COMPARTEIX