Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Martí Rossell Pelfort és un dels membres del Grup de Joves que van construir una programació complementària a l'Escorxador. També és un assidu espectador de teatre, d'Igualada i també de Barcelona, que acostuma a guanyar en cada edició del concurs de Crítiques de la mostra. per això, aquest any, li hem proposat el repte d'escriure una crònica del què ha passat per l'Escorxador, com a pas previ a sumar-se a l'equip de Novaveu.

Mostra d'Igualada 2018  
La Mostra Jove 2018 i els seus espectacles Crònica general de Martí Rosell Pelfort
28 d'abril de 2018
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Com ja deveu saber els passats dies 12, 13, 14 i 15 d’abril Igualada es va tornar a omplir de teatre infantil i juvenil en la 29a edició de La Mostra. Aquest any, un dels focus més importants va ser el de la part juvenil, protagonitzada per la programació ja habitual en els darrers anys però protagonitzada principalment pel grup de participació jove. Aquest grup, del qual en formo part, ens hem estat reunint des del passat mes de novembre per tal de decidir com volíem que fos La Mostra Jove 2018. L’Escorxador d’Igualada és, des de fa ja uns anys, la seu principal de la part juvenil de la fira i és on es van dur a terme totes les activitats que va preparar o coordinar el Grup de participació jove. Les activitats van ser molt diverses però la majoria estaven relacionades amb el món de les arts escèniques. Assajos oberts, improshows, concerts, comèdies, exhibicions, tallers, post-funcions i Kahoots amb Novaveu o un dinar popular van ser només algunes de les activitats que van fer que L’Escorxador s’omplís de joves malgrat la pluja. De cara a l’any que ve esperem que no plogui i que molts més joves decideixin a animar-se a venir a una de les cites més importants de Catalunya si parlem de teatre juvenil. I ara un deixo amb un seguit de crítiques dels espectacles de la programació Jove, només dels que vaig poder veure.

La corda (TeDebat): Senzill monòleg i debat que connecta perfectament amb el públic jove

De vegades, moltes vegades, costa traspassar el mur, la cuirassa dels joves, però l'espectacle La Corda de TeDebat ho aconsegueix. Per sorpresa i sense previ avís un jove de vint-i-tants anys anomenat Marc arriba a una classe tot preocupat per la seva novia, la Marta. Descobrirem un noi jove, gelós i incapaç de mantenir la relació amb la seva novia. El control, les relacions tòxiques, la llibertat en les parelles, la confiança o la gelosia són els temes que tracta l'espectacle i en els quals els joves hi entren de seguida. Al acabar el monòleg de l'actor i un seguit d'intervencions per telèfon la companyia obre un debat sorprenentment participatiu. Els joves de seguida ens parlen de les seves relacions, de la teoria de la corda, del control i de la gelosia. L'espectacle no és especialment innovador però aconsegueix connectar amb els joves i amb això ja n'hi ha prou perquè sempre és difícil. La proximitat amb l'actor que s'ha colat a la classe fa que el bon rotllo imperi en tot moment i sigui gairebé un diàleg amb el públic.

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Quins clàssics (La frontera artesanal): Intent fallit d’explicar la literatura de manera interactiva amb una molt bona interpretació i un in crescendo d’acció

Els espectacles de vegades no compleixen l'objectiu desitjat però igual n'aconsegueixen un altre. Per com està construït aquest espectacle crec que intenta incitar a fer llegir clàssics als més joves i no ho aconsegueix. Un professor jove i enrotllat entra a la classe presentant un programa per fer arribar la literatura d'una manera més didàctica: amb emoticones, exemples i interacció amb el públic, poc després entra un estereotipat inspector estirat i estricte que fa canviar la classe i qüestiona el monòleg demostrant la seva superioritat. Intenta presentar la Ilíada, Hamlet, Frankenstein i la Metamorfosi en un format diferent que no et fa venir ganes de llegir cap de les quatre novel·les, que tampoc pensaven obrir els adolescents. Tot i així, el joc còmic dels dos personatges acaba fent que el públic estigui pendent d'aquest constant joc dels disbarats. Si no han après, potser han rigut.

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Bombers (Mise en lumière/Barna-Bé): La història del dolent i la de la innocent en un diàleg intens, amb brillants interpretacions però potser un pèl llarg

De l'abús a una noia mentalment limitada per part d'un o més bombers, d'això ens parla aquest llarg i intens debat entre la noia i el bomber abans del judici. L'amor de la noia cap al bomber idealitzat i el només sexe que volia l'home provoca un diàleg xocant de les dues histories. Si no dius no, és sí? Aquest intens debat és el que aborden els dos intèrprets que fan que et creguis la història plenament. En un espai simple però molt adequat, amb una dramatúrgia intensa però llarga i amb boníssimes interpretacions Bombers aconsegueix convertir-se en un notable espectacle que obre un llarg debat.

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Lost dog...perro perdido (Cal y Canto Teatro): En una posada en escena immillorable Cal y Canto ens presenta la història d’un gos abandonat que aconsegueix despertar la tendresa d’aquells que mai ens havíem fixat en els gossos de carrer

Sembla mentida que encara ens puguin sorprendre les posades en escena. Quan et penses que ja ho has vist tot llavors apareixen artistes com Cal y Canto i ens presenten el seu Lost Dog en una posada en escena immillorable i sorprenentment diferent. La història d'aquest gos és trista, molt trista i ens fa adonar de l'egoisme dels humans vist a través d'aquest gos i la seva alçada, ja que l'espai on passa l'acció no fa ni un metre d'alt. Lost Dog és aquest gos abandonat, acollit, trist, ferit, influenciable, innocent i amb sentiments. Jo, com dic en el títol, mai m'havia fixat amb els gossos abandonats al carrer i aquesta magnífica història m'hi ha fet pensar. Necessitem obres que ens facin pensar en els altres i que ens recordin que som uns egoistes. I les necessitem tant ben fetes com aquest espectacle. Amb la senzillesa, compicitat i proximitat de l'espai escènic aquests artistes aconsegueixen explicar una bona història en una encara millor posada en escena. Una cabana deixada ens fa adonar de la vulnerabilitat dels gossos però també la dels humans.

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Cospress (Kimani): Cospress ens parla del culte al cos en aquesta peça de dansa no prou definida

Aquest és un espectacle molt adequat per joves i adolescents. Els trastorns alimentaris, l'obsessió pel cos, la moda, la perfecció, l'aprimar-se i, en definitiva, el culte al cos són els protagonistes d'aquesta peça que no és dansa ni teatre, elles en diuen teatre físic o dansa-teatre. El joc de l'actriu i la ballarina et fa entrar en aquest món de l'obsessió a través d'un joc amb maniquins, culleres, plats, benes, cadires de rodes, pintallavis però sobretot un joc amb la mort. Pot ser tant perillós? Podem morir-nos per voler arribar a ser maniquins? Què és la perfecció? Podem ser mai feliços si la perseguim sempre? Aquestes són només algunes de les preguntes que obra aquest espectacle que no acaba de ser bo però que si que provoca un llarg i intens debat entorn el culte al cos.

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Paràsits (Cia. B de Bareka): Musical prou ben fet que canta a la llibertat d’expressió, la manifestació i el pacifisme però que cau en la mediocritat dels musicals habituals, comercials, plens d’amors estranys, de tòpics, d’estereotips, d’interpretacions sobreactuades i de cançons agudes repetitives i avorrides.

El diec ens diu:

musical 
1 adj. [LC] [MU] Relatiu o pertanyent a la música. Una obra musical. Vetllada musical. 
2 adj. [LC] [MU] Harmoniós, melodiós. Veu musical. Accent musical. 
m. [LC] [MU] [JE] Pel·lícula o espectacle teatral que es desenvolupa a través de seqüències cantades o dansades.

En cap moment hi diu: ha de ser estereotipat, ple de tòpics, amb amors estranyíssims, amb cançons repetitives, comercial... Però sembla que no sapiguem fer res més. A mi, com podeu veure no m'agraden aquest tipus de musicals. Una protagonista bona persona, un poeta, una noia reservada, una parella enamorada i amb complicacions i un xuleta impulsiu són els estereotips que han fet servir per acostar la història dels Pirates d’Edelweiss al públic adolescent. Paràsits ens parla d'un grup de joves que s'organitza per combatre el nazisme amb l'única arma que tenen: els pamflets. Aquest cant a la llibertat d'expressió, la manifestació i el pacifisme (en temps com els que estem passant) s'havia de fer ara i pel públic adolescent però, calia fer-lo així? Les obres xiclet, aquestes que s'allarguen amb cançons inútils, no m'agraden. El que és innegable és que la idea que han desenvolupat (que agrada a un cert públic) l'han fet molt bé: ben interpretada (més enllà dels tòpics i estereotips que hi figuren), ben cantada (més enllà d'aquest tipus de cançons repetitives) i amb una bona posada en escena (gens allunyada de la clàssica dels musicals). És així com B de Bareka canta a la llibertat en aquest musical: Paràsits

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Balkan Paradise Orchestra (Balkan Paradise Orchestra): Concert festiu i per a tothom musicalment impecable

Un músic d'alta categoria m'hagués dit que són unes músics molt professionals i que sonen d'allò més bé. I en canvi, un nen de 6 anys m'hagués dit que s'ho ha passar súper bé i que ha estat tota una festa. I això vol dir que és un bon espectacle, un bon concert. Perquè el que és realment bo, ho és per tothom, grans i petits, experts i inexperts. Aquest concert és, per damunt de tot, festiu. Però només és música, música i prou, li faltaria una posada en escena per acabar de complementar el bon ambient que des d’un bon inici es respira . Els concerts ja són això: només música, però aquesta és molt i molt bona. 

Consulta quina és l'opinió dels crítics aquí

Martí Rossell Pelfort


COMPARTEIX