Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Tres articles al voltant del Festival Sâlmon 2018: un primer amb una visió general de la programació; el segon sobre una de les propostes destacades; i el tercer amb un nom propi a descobrir.

Sâlmon 2018  
El nom destacat del Sâlmon 2018
12 de febrer de 2018
Jordi Sora
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Ha passat la primera setmana del Festival Sâlmon i és difícil escoltar res més que elogis per una programació que, més enllà de les sorpreses i els descobriments artístics, és sobretot necessària per a la ciutat. I que deixa imatges de feliç esdeveniment, com la paellada a la Fabra i Coats: la bacanal de dissabte. Feu una ullada a les xarxes socials i descobrireu què us heu perdut. En l'aspecte estrictament escènic, càlida acollida a la nova creació de les Big Bouncers: O.V.N.I. Podeu consultar la crítica de l'estrena al Festival Sismògraf: Tenim un temps ben limitat. La de Nosotres la trobareu aquí: La piel de la serpiente.

Dijous arriba un dels noms a destacar. El vam descobrir com una sorpresa en l'edició passada del Festival amb una performance al MACBA i la plaça dels Àngels. Gran encert de Cristina Alonso i Elena Carmona, directores artístiques del Festival, tornar a portar a Barcelona Volmir Cordeiro, inclassificable creador brasiler, vinculat estretament amb l'escena francesa. Es va formar en teatre i poc després va començar a col·laborar amb coreògraf brasilers. Un cop a Europa va entrar en contacte amb el Centre Coreogràfic Angers de dansa experimental i va treballar després amb noms com Xavier Le Roy. Va centrar la seva tesi doctoral en les figures marginals de la dansa contemporània.

En aquella ocasió servia una interessant reflexió sobre l'accés a la cultura. Amb la participació d'un percussionista començava l'espectacle al hall del Museu i es desplaçava a l'exterior. Comentava a la crítica publicada en aquell moment la fascinació que va crear entre la gent d'aquell espai singular de la ciutat, poblat com sabem de skaters. Per una estona l'únic soroll que se sentia a la plaça era el de la dansa. Fins a la tornada, esclar, a l'interior i on es posava en evidència el dard conceptual amb el qual volia jugar amb aquella peça anomenada Rue.

Dijous 15 de febrer, a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors presenta Inês. Explica que un dia va trobar pel carrer una noia, la Inês, protagonista de l'obra. El seu relat recorda molt a aquella idea lorquiana: “hay almas a las que uno tiene ganas de asomarse.” I d'aquesta forma transforma la curiositat en entitat: i el cos del ballarí i actor esdevé una alteritat que té per referència tot allò que desconeix d'ella. S'interroga i problematitza una existència; just allò que per desídia o presses no solem recordar de l'altre quan ens el creuem pel carrer: una esperança, un desig, un món... La noia balla (in)corporada a la causa que Cordeiro juga en favor d'aquella estranyesa, aliena a la seva condició d'artista i que comparteix amb el públic, empenyent-lo a una posició des de la qual es trenca la separació entre la representació i la realitat.

Al llarg de la peça veureu Volmir Cordeiro “empassant-se” el personatge, com li agrada explicar-ho a ell mateix. És un ballarí d'una alçada considerable i una presència física molt destacable. No pretén imitar o actuar com una senyora de 57 anys. Vol reflexionar sobre la necessitat, aquell interior que no té edat i davant del qual cadascú actua com bonament pot. Aquí al voltant del desig d'esdevenir famós. L'artista a l'escenari. Ella a la vida real. Tots en un moment o altre hem volgut aquest reconeixement, al nivell que sigui. Per fer-ho possible, el coreògraf es va transformant en algú diferent de sí mateix. Com per exemplificar precisament l'absurditat del propi anhel. De qui depèn aquella vana esperança? És que potser una vida es justifica per aquell impacte, fugaç, irreal, distorsionat i excèntric de l'aplaudiment? Faríeu bé de no descuidar aquest espectacle de la programació del Sâlmon 2018.

Jordi Sora 

Pots llegir també el primer article sobre el Festival Sâlmon dedicat a fer una panoràmica general de la programació.

El segon el vam dedicar a O.V.N.I. del Col·lectiu Big Bouncers


COMPARTEIX