Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Juli Sanjuan s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Un cicle latent Crònica 2 d'"Out of context"
2 de gener de 2018
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Aquesta és la meva primera crítica, podríem dir que no sóc expert en cap gènere teatral en concret però encara menys de la dansa. Tot i així, com a esser humà, puc parlar d’allò que ens fa vibrar i que no ens deixa indiferents a la butaca del teatre: el bàtec dels nostres cors.

Platel ha tornat al Temporada Alta sabent que és allò que ens commou i a més, aquest cop, fent un subtil homenatge a Pina Bausch i el seu concepte de la dansa teatre.

Moltes vegades quan anem a veure una obra de teatre, un número de circ, un concert o un espectacle de dansa, aquest segueix un fil argumental que llavors valorarem si el missatge que hem rebut ens ha calat fons o ha passat pel nostre costat sense moure’ns un pèl...  En aquest cas però, Out of Context no ens parlar d’un tema en concret sinó que ens exposa un cicle. És per això que l’espectacle ens permet reinterpretar-lo de diferents formes: redescobrir el nostre passat, entendre el nostre present o preguntar-nos pel futur. Cada un pot estar en un punt diferent però en podem reconèixer la resta. Totes les opcions són vàlides ja que al tractar-se d’un cicle, el seu argument n’és infinit.

Tot això Platel ho aconsegueix amb un elenc fantàstic de ballarins que pensen amb el seu cos i ballen amb la seva ment  i segueixen els diferents tempos i melodies que ens acompanyen des dels primers passos a la maduresa, de la socialització a l’enamorament i del desig a l’excitació. Però d’una forma més general es basa en descobrir d’allò que és nou per a nosaltres i per tant, començar altre cop amb el primers passos, la maduresa, la socialització...

La connexió amb l’espectador (malauradament una vegada a l’any) està assegurada des del minut zero i fins l’últim segon. De fet, podríem dir que l’espectacle neix i acaba d’aquest, el públic latent!

Juli Sanjuan


COMPARTEIX