Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Maria Rodríguez s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Platel ve sense res, per dir-ho tot Crònica d'"Out of context"
29 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Fa uns dies, al Municipal de Girona, vàrem tenir el privilegi de veure la singular peça Out of Context, creada l’any 2010 pel director Alain Platel i representada només un cop l’any en algun indret del món. El públic del Temporada Alta coneix sobradament al director, i es per això que l’aposta era arriscada però gairebé segura.

Cal destacar en primera i gairebé única instància als ballarins. Creadors, coreògrafs, intèrprets i cantants, que porten l’acurada i individual tècnica que de sobres demostren fins als límits. Malucs fora de lloc, peus regirats, mandíbules desencaixades i contraccions de músculs que ni imaginàvem que existien, cada un d’ells té el seu moment per destacar. No utilitzen res: roba interior, unes teles vermelles, 2 micròfons amb molt de joc per davant i un sistema de llums escàs però efectiu.

Director i artistes treballen un cop més en la recerca del moviment descontrolat, o aquell que ens suggereix l’inconscient. El títol, Out of Context ens explica, entre moltes altres coses, que l’obra no es basa en cap peça musical prèviament determinada. El “For pina”, fa referència a la coreògrafa Pina Bausch, que va morir durant la creació de l’obra i a qui se li ha dedicat.

Entrem doncs, en matèria. Els ballarins comencen asseguts entre el públic, com si fos qualsevol de nosaltres pogués aixecar-se i pujar a l’escenari a vibrar amb el seu jo natural.
Després de treure’s la roba minuciosament, se’m suggereix (i entenc que gran part del públic també ho va percebre així), l’inici un viatge temporal. Parlant entre ells, com si d’animals es tractés, fins a la descoberta i presa de consciència del propi cos i la condició d’animal-home. Escenes hipnòtiques i emocionants, les llàgrimes no em van deixar de caure, tímidament, al llarg de l’espectacle. Transmissió d’emocions profundes a través de petits tics i gestualitzacions extremes o indagacions en l’esdevenir de l’home modern i en com ens influeix la societat, individual i grupalment.

El fil a seguir serà aquest fins al final. Punyent i humorístic alhora, l’obra aconseguia que, quan em semblava que el pla central de la peça perdia intensitat, descobria dos intèrprets al rerefons que, subtilment, captaven i desviaven la meva atenció a un món paral·lel de la història base a la que ells mateixos retornaven amb mi pocs minuts després. Tot provocava una sensació estranya però extremadament intensa i captivadora. L’experiència és totalment personal, i un dels motius crec, després de comentar-ho amb el meu acompanyant, és la manera en que se’ns presenta la subjectivitat de la bellesa.

Tot sembla caòtic, però té sentit, i esdevé de lògica que per aconseguir-ho cada moment ha estat estudiat al mil·límetre. Per mi, que els artistes siguin tots de nacionalitats diferents dóna sentit a tot. Uns artistes, que, fusionats amb la personalitat de Platel, demostren que el cos és capaç d’explicar idees, sensacions i conceptes que a les paraules els queda difícil.

L’èxit és rotund perquè és bell, perquè s’entén universalment tot i la raresa, i perquè connecta amb el públic. Públic que ens va deixar moments tan únics i bonics, com quan una noia s’aixecà espontàniament i s’abraçà a l’últim intèrpret que quedava quiet sobre l’escenari mentre sonava Nothing compares to you abans d’anar-se a vestir i tornar-se a fusionar amb els seus companys entre el públic donant per finalitzada la sessió.

Maria Rodríguez


COMPARTEIX