Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Núria Lisbona Bohigas s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Lari, a la italiana Crònica de "Dolce vita"
15 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Diumenge, les 17.30h de la tarda. Arribem a la porta del teatre Municipal de Girona, massa aviat per començar a entrar. Recollim les nostres entrades i anem a prendre alguna cosa a un bar proper. Quinze minuts més tard, puntuals de mena, ens dirigim de nou a l’entrada. Aquest cop ens trobem una llarga cua, formada pels futurs espectadors. Mentre esperem, podem comprovar que el públic d’aquest mag tan particular és molt variat. Malgrat ser un espectacle familiar, no tan sols esperen per entrar famílies amb canalla, si no parelles joves, adults i gent gran. Tots tenim l’esperança, que el Mag ens sorprendrà també a nosaltres.

Aquesta vegada, Mag Lari ha utilitzat Itàlia per contextualitzar el seu show i ho lliga amb les cançons italianes més conegudes, amb referències gastronòmiques o incloent monuments coneguts en els seus números. Si bé la música està molt ben aconseguida, ja que sempre aconsegueix l’efecte que es busca (més d´intriga, més alegre, més pausada), el fil argumental es perd o a vegades es posa massa en calçador.

Val a dir, per qui no el conegui, que el Mag Lari enganxa des del primer moment amb el seu humor, la seva perspicàcia i la seva ironia que sap combinar molt bé per atrapar des d´els més petits als més grans. Àgil i sempre amb aquest punt de simpàtica xuleria, et fa mantenir el somriure de principi a fi. Afegiríem que si bé és cert que més d’un número et deixa amb la boca oberta i impressiona per la seva originalitat, considero que alguns altres són massa típics o poc sorprenents.

Marxem del teatre compartint les nostres teories sobre com haurà fet un dels números que ens ha sorprès i amb les galtes adolorides, però mai cansades, motivades pel riure.

Núria Lisbona

Teatre Municipal de Girona, diumenge 21 d’octubre de 2017



COMPARTEIX