Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Abigail Parris Montes s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Treva fora, guerra dins Crònica 4 de "La treva"
10 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Com en tantes altres batalles emocionals, La treva passa a casa. En un pis recollit de Nova York en què avui habiten en James i la Sarah. Així es presenta l’escenari: una cuina, un llit, un petit altell, un parell de butaques i un lavabo fora de camp.

Aquesta obraté un quelcom cinematogràfic en el seu llenguatge. Per una banda, una excel·lent banda sonora és l’encarregada de marcar les transicions temporals, per l’altra, la llum s’ocupa de diferenciar espais. Amb tot això, l’escenari esdevé un espai ple: ple d’un any de vida, de dubtes, de persones i d’intencions.

D’entrada, els protagonistes d’aquesta història són un escriptor i una fotorreportera, una parella que, deixant enrere el conflicte d’Iraq, torna a casa després d’un greu accident. Ella masegada per la pèrdua i l’horror, ell ben disposat a acomodar-se a la vida sedentària. Ben aviat, en James i la Sarah rebran la visita d’en Richard i la Mandy, un altra parella, més senzilla, més convencional... que posarà en qüestió els seus principis i arguments. Així, entre discussions i debats transcorre aquesta història, cosa que fa palpable la realitat quotidiana d’aquesta parella, la seva readaptació i les seves inseguretats. Tot és tan tranquil com estar a casa. Tant, que potser esperaries, que tard o d’hora, hi hagués un gir.

Aquesta obra no va de la guerra en si, sinó d’imatges i emocions. No va de show sinó de subtilesa. No va d’altres, sinó de nosaltres... Aquesta exquisida dramatúrgia de Donald Margulies, posa sobre la taula temes com ara l’ètica periodística, la nostra relació amb les imatges o la hipocresia capitalista, a través de converses quotidianes, sarcasme i espurnes d’humor.

Finalment sembla que el protagonisme està ben repartit entre aquests quatre personatges. Personatges que esdevenen persones, gràcies a l’excel·lent interpretació de Clara Segura, David Selvas, Ramon Madaula i Mimi Riera. Persones que debaten i rebaten, què fan i desfan... És precisament en aquest intercanvi d’arguments i d’acció on l’espectador se sent convidat a reflexionar, on pren partit. On s’identifica, no amb un, sinó amb tots els personatges.

Sembla que La treva, és més conflicte que treva. Aquesta obra, dirigida per Julio Manrique mostra l’acció sostinguda d’un dia a dia ple d’inquietud, de dubtes i de desconsol. La treva no necessita punts d’acció extrema per sorprendre, si qui observa està disposat a analitzar i mastegar la trama.

Abigail Parris Montes


COMPARTEIX