Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Víctor Vázquez s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients que la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Reptes vitals sense sortir de casa Crònica 3 de "La treva"
3 de novembre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

La Treva ens mostra una parella que torna d’una llarga travessia després de cobrir la guerra a l’Iraq. Com tot viatge, mai es regressa de la mateixa manera que un se’n va. La parella torna per recomposar-se tan física com psicològicament donant-se un parèntesi a les seves vides. Com diu James (David Selvas) a Sarah (Clara Segura), “et posarem totes les peces del puzzle a lloc”. Al mateix temps, ens mostra una parella del tot contraposada per buscar una vida estable, en constrat d’una vida emocionant fotografiant i escrivint un instant únic en la història. Aquests dos personatges són en Richard (Ramon Madaula), l’editor de la parella que es casa amb una noia molt més jove que ell, la innocent Mandy (Mima Riera).

L’obra de teatre ens ensenya a ser voyeurs d’una parella amb una ferida molt gran i amb intencions d’on volen anar ben diferents. Una, com sempre energètica, Clara Segura ens mostra que la vocació, a vegades, està per davant de tot. Sorprèn la química que desprenen la Segura i en Selvas. Són capaços de semblar la parella perfecte, tot i que de dins, està trencada. El que no sabien cap dels dos, és que més profundes són les cicatrius interiors que les ferides de Guerra. Atrapa l’actuació de la jove Mima Riera que, tot i no tenir el bagatge dels altres tres actors, sembla tenir la mateixa força, d’una manera molt més ingènua, que Clara Segura.

Tot i això, la música, en aquesta ocasió, es sobreposava a vegades al diàleg dels actors fent-ne difícil la connexió amb l’espectador.

En conclusió, La Treva és un descans introspectiu on la parella principal, amb uns personatges ben interpretats, trobarà el que busca assolir en la vida sense moure’s de casa. 

Víctor Vázquez


COMPARTEIX