Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Maria Cambil s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients que la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
La bona nova Crònica 3 d'"Un tret al cap"
30 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Després del seu èxit al Festival Grec 2017, ens arriba Un Tret al Cap al Teatre Municipal de Girona. La bona nova de Pau Miró, un dels dramaturgs i directors catalans més importants de l'actualitat. Ell mateix diu que és l’obra més diferent que ha escrit, ja que es surt del context habitual de les seves obres, el barri del Raval amb tot allò que l'envolta, i se'n va a un pis en ple Eixample de Barcelona, a fer una crítica a la censura periodística, la gestió de comiats i nous contractes de les empreses i les relacions interpersonals.

Emma Vilarasau, Imma Colomer, dues grans actrius, i Vicky Luengo donen vida als tres personatges que ens expliquen la història d'una periodista acomiadada, la seva germana i la responsable d'un correu que arriba a la bústia d'entrada de la periodista. Es passejaran durant una hora i mitja per un senzill escenari que dona plaer a la vista, acord amb la il·luminació. El text no ens deixarà indiferents, i algun moment vaig tenir ganes de tenir un comandament a distància per poder rebobinar i tornar a escoltar les paraules; i de tant en tant sentim un acompanyament a piano, cosa que m'enamora, delecta les nostres orelles.

Una crítica al periodisme i la llibertat d'expressió, que també parla de la honestedat en les relacions intrapersonals i els canvis que ens porta la vida, una obra que equívocament durant dues vegades pensava que havia acabat, però a la tercera va la vençuda i amb un somriure d'orella a orella em va fer sortir satisfeta del TMG. Un teatre històric, artístic, un teatre on hi passen moltes coses i una d'aquestes coses ha sigut aquest ambient carregat per silencis plens, frases lapidàries i un subtil sentit de de la ironia i l'humor, que el deixa caure com em vaig anar deixant caure jo dins de la història.

Teatre Municipal de Girona, 14 d'octubre. També fan funció el 25 de novembre al Teatre Municipal de Palafrugell)

Maria Cambil


COMPARTEIX