Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Berta Rimbau s'incorpora al Novaveu, gràcies al suport de Temporada Alta. A partir de la propera crítica, la penjarà al blog #Novaveu. Excepcionalment, publiquem el seu primer article (que és revisat per companys de la crítica de Recomana i, normalment no es fa públic enlloc) conscients de la qualitat efímera de festival, que no permet llargues estades als teatres. Volem que els joves recomanin als joves. I, per fer-ho amb garanties, ens hem compromès a tutelar-los mínimament, donant sempre l'última paraula a l'autor.

Temporada Alta 2017  
Tretze russos i un Shakespeare Crònica de "Nit de reis"
15 d'octubre de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Un cub, una taula i dues cadires són els elements per desenvolupar una nova versió de la cèlebre obra de William Shakespeare. Un triangle amorós, al que acompanyen personatges reflexius i al mateix temps bufònics, amb un naufragi com a punt de partida per a la coneixença de tots/es ells/es. Una obra coral representada per 13 grans actors – que no actrius – i músics.

Un detall a destacar, és que la peça és íntegrament en rus. Per sort o per desgràcia aquest idioma, a orelles pròpies, sona feixuc, amb pocs canvis d’entonació i lleugerament desapassionat (sobretot si tenim en compte que els personatges de l’autor original de l’obra, acostumen a ser estrambòtics i turmentats per sentiments exagerats). Tampoc ajuden a centrar-se en l’actuació els subtítols amb llum verda que pengen del sostre de l’escenari, i que obliguen a la platea a pujar i baixar la mirada de forma constant. No obstant, tots aquests inconvenients, seran inexistents per a aquells/es que parlin i entenguin el rus.

Amb això em refereixo a la mostra d’habilitat i professionalitat de la companyia dirigida per Declan Donnellan. Cadascun dels personatges és representat amb habilitat i elegància, no només a nivell interpretatiu, sinó també en relació al vestuari i a l’escenografia. Els actors són la viva representació de la idea de Donnellan sobre el teatre, amb un aire lleuger, desenfadat, però al mateix temps donant veu a reflexions i monòlegs profunds. Una combinació de moments d’humor i d’altres de dramàtics i tràgics. Entre la primera part de l’obra i la segona, cal destacar un interessant joc cromàtic que casa perfectament amb l’argument de la peça teatral. El vestuari és senzill però precís i suficient. Els espais es creen segons la necessitat de cada escena a partir de 5 teles verticals de fons i una taula i dues cadires en primer pla. Utilitzades amb gràcia i interactuant amb els actors, generen contínuament imatges que talment semblen quadres barrocs.

En definitiva, una representació molt completa, molt curosa a nivell escènic i amb un final esplèndid que fa que deixis el seient a contracor i amb un somriure.

dEstacaBle

  1. 2 elements: una bossa de plàstic de súper i un mapa actual de la ciutat. Utilitzats amb enginy et fan riure per sota el nas.

  2. El final: fantàstic. Un moment de disbauxa entre la sobrietat característica de tota l’obra

  3. Professionalitat: dels actors. Just començat el segon acte, sona el mòbil d’un espectador de primera fila. L’actor que representa Cesario es dirigeix directament al públic, fa el gest d’agafar el telèfon acompanyat d’un “aloh?” i girant el cap, torna immediatament al seu paper.

Berta Rimbau



COMPARTEIX