Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Recomana participa amb diferents accions a la 28 Mostra d'Igualada. Valorarem espectacles i la periodista Carme Tierz ens donarà la crònica d'ambient. També participarem en dos debats postfunció de la Mostra Jove. I per tercer any, Recomana i La Mostra organitzen un concurs de crítica adreçat a nens i joves de primària i secundària. Aquestes són les obres guanyadores.

Mostra Igualada 2017  
Categoria infantil
26 d'abril de 2017
Recomana
  

L'espectacle ja no està en cartell.
 

Euria, història d’una superació

Un espectacle molt encertat per expressar la pèrdua d’un ser estimat.

Un home molt trist no pot parar de pensar en la seva trista notícia. Costa molt d’acceptar les coses tristes que poden passar, mai pots endevinar el futur, però sempre has de mirar endavant i lluitar pels teus ideals.

Aquest home, molts dies trist, decideix tirar endavant, però no penseu que li va ser fàcil. Va estar dies plorant estenent els seus plors, planxant-los recordant com ho feia la seva dona. Tot i que la seva dona ja era al cementiri descansant.

Un espectacle que per als més menuts no hagués sigut fàcil d’entendre. Sense text ni diàleg els actors ho van fer molt bé, perquè el públic va estar molt satisfet de la seva magnífica obra.

Aquest home no es va rendir i va lluitar fins al final per aconseguir, pensar, cuidar, tots els bons moments i records que havien passat junts amb la seva dona, l’home mirava i cuidava les fotos amb un esplèndid somriure.

Un espectacle amb un decorat molt original i una magnífica coordinació entre actors.

1r Premi: Carla Bisbal i Belenguer (11 anys)

Crítica d’‘Euria (Pluja)’ (Markeliñe)

Teatre Municipal l’Ateneu. Divendres 31 de març, 15:30h


El petit piano

“El petit piano” és un espectacle de la companyia Centre de titelles de Lleida, el director és en Joan-Andreu Vallvé. L’obra es va representar al Teatre Mercantil d’Igualada el dia 2 d’abril a les 11 hores.

Cada dijous la Nona va una estona a casa del seu avi en Nonu, ell sempre li explica una història. Un dia li va explicar una d’un petit piano, el primer que va tenir Enric Granados, pianista i compositor molt famós que va existir de veritat.

A l’obra hi participen titelles i persones. En algunes escenes parlen els titelles amb els titellaires, una bona idea. Els únics que parlaven eren els titellaires i també feien les veus dels titelles, parlaven amb la “e” de Lleida. El to de veu era l’adequat. Al fons de l’escenari hi havia una pantalla que a vegades hi sortien fotos o vídeos curts amb dibuixos animats.

La música estava tocada en directe per tres concertistes que tocaven el piano, la viola i la flauta travessera. Les peces que van tocar les va compondre Enric Granados. La il·luminació era blanca però no n’hi havia molta i no variava. Els decorats eren de fusta clara igual que els titelles.

El que més m’ha agradat ha sigut la història. Aquesta obra està recomanada per a públic infantil però jo la recomano a tothom, especialment a qui li agradi la música.

2n Premi: Laura Batalla i Vilà (11 anys)

Crítica d’‘El petit piano’ (Centre de Titelles de Lleida)

Teatre Mercantil. Diumenge 2 d’abril, 11h


Euria, una obra emotiva

Euria, una obra de teatre dinàmica, sense text i emotiva, amb una música trista però uns moviments de ball bellíssims. El missatge de la història és preciós, parla del que ens passa quan algú que estimàvem ja no hi és i que alguna cosa a les nostres vides ha canviat. A l’actor protagonista, que és a qui li passa això, li costa superar que la seva dona s’ha mort, però de mica en mica ho va superant.

Personalment la part principal de l’obra no m’ha agradat perquè la història és bastant trista i que al principi faci riure et dóna una impressió diferent a l’obra que no és.

La interpretació dels actors era fabulosa. Tots els seus moviments s’apropaven molt a la perfecció, sobretot la part on la noia plena d’alegria i el paraigües de colors feien els mateixos moviments.

L’escenari no estava gaire decorat, però sí que ho estava el suficient perquè quedés bé. També m’ha agradat que de fons hi hagués un soroll de pluja fina.

Aquesta obra de teatre penso que és més per una edat de secundària perquè algunes escenes costen bastant d’entendre, com per exemple quan l’actor protagonista va a visitar la noia al cementiri cada cop que plou per recordar els bons records que tenien junts.

M’ha agradat bastant anar-la a veure. Aquest estil de teatre no és el que a mi m’agrada, però aquesta obra m’ha agradat. Espero que a La Mostra de teatre d’Igualada de l’any que ve en facin una semblant.

3r Premi: Sira Díaz-Guerra i Prats (11 anys)

Crítica d’‘Euria (Pluja)’ (Markeliñe)

Teatre Municipal l’Ateneu. Divendres 31 de març, 15:30h


COMPARTEIX