Recomana.cat


Recomana també organitza activitats de mediació i d’acostament de les arts escèniques al públic amb la implicació dels nostres col·laboradors. A aquest conjunt d’activitats les hem anomenades recomanACCIONS
Un dels serveis que oferim és el de seguiment d'un procés de creació: un dels nostres crítics assisteix als assajos durant tres dies diferents i n'escriu una crònica de cada dia juntament amb suport gràfic. Així se segueix l'evolució del treball de les companyies abans de la seva presentació al públic. 


 
Són amics amb curiositats comunes. Una de elles era sentir-se vunerable. 'Pluja' neix d'aquesta necessitat d'explicar aquest sentiment. Setanta "privilegiats" podran disfrutar per sessió i gaudir d'aquesta 'Pluja'

Pluja  
Parlem amb Clara Peya i Guillem Albà
8 d'octubre de 2016
Elisa Díez
  

 ÍNTIM
 LA MEVA PRIMERA COLÒNIA
 AQUESTA NIT T'ABRAÇARÉ

7/10/2016 - 11/6/2017
L'espectacle ja no està en cartell.
 

Això és una bomba! Tranquils és una metàfora del pensament que m'ha deixat la conversa amb els creadors de Pluja, Guillem Albà i Clara Peya. Som amics, gran amics i això es notarà des de la platea. Clara Peya matisa que no és un espectacle que parli de l'amistat, "parla de les coses que ens fan sentir petits, les pors dels adults, allò que ens fa vulnerables, de fer-se petits i fer-se grans...". Tan ella com Guillem Albà havien tingut moltes converses sobre aquest tema i veien que hi havia conceptes que coincidien.

Pluja es ven com un espectacle familiar però, com bé explica Peya, no està pensat inicialment pels nens, sinó que està concebut des d'una perspectiva adulta. "Pot pot ser per a tots els públics però les capes de comprensió que pot percebre un adult no tindran res a veure amb les que entengui un nen, amb el Guillem (Albà) el que hem intentat sempre és arribar al màxim de gent possible, sobretot a nivell d'edats". Avui en dia encara hi ha la tendència a pensar que els espectacles familiars són fàcils, però Pluja no ho pretén "no és un espectacle senzill perquè barreja teatre, gest i música, hi ha profunditat i totes les seves peces estan molt cuidades." A més, Guillem destaca que amb Pluja ha intentat "que la gent que no està tan acostumada a anar al teatre hi pugui arribar, malgrat que sigui un espectacle molt poètic, la gent es pot emocionar igual i volem que també viatgen amb nosaltres". El Guillem recomana que el públic que hi vagi a veure l'espectacle pugui entendre el tema emocional, es pugui fer petit, se senti vulnerable "els nens petits ho poden veure, però no ho entendran, crec que a partir dels 13 anys ja poden saber del que estem parlant".

Una altra cosa per la que destaquen tant els espectacles de Guillem Albà com els de la Clara Peya (en solitari o amb la companyia Les Impuxibles") és el llenguatge que fan servir. A Pluja aquesta característica també és important i va lligada a la concepció de l'espai, segons Peya: "Utilitzem un llenguatge "contemporani", però el que intentem és fer una espectacle des de la proximitat, a Pluja tenim la gent molt a prop el que facilita que la gent pugui entrar en la història més fàcilment".

"Poètic" aquest és el terme que tant el Guillem com la Clara fan servir per descriure el seu espectacle. Després destaquen la proximitat, per la qual han hagut de construir el seu propi espai, amb una grada de 70 persones. "70 privilegiats" com anomena Albà, que ja en alguns assaigs amb públic han pogut gaudir de l'espectacle. "La gent surt dient que ha estat un privilegi veure un espectacle així gairebé des de dins, perquè ens tenen a tocar". La proximitat també permet que el número de recursos sigui més ampli, "el piano acústic, les veus, no fem servir micròfons, hi ha molts detalls que en un teatre convencional no podrien fer perquè necessiten tenir al públic molt a la vora", explica Albà.

Si és ben cert que els universos dels dos creadors són força diferents, el Guillem Albà és energia pura i la Clara Peya conjuga més l'aspecte intimista, Peya afirma que han trobat un punt mig a l'hora de crear Pluja. "És veritat que l'espectacle és una barreja de tots dos, hi ha molta part d'ell, però també hi ha part de la meva essència, crec que la suma de les dues parts ha quedat molt ben compensada". "Jo ja l'havia tocat aquest estil en espectacles com Trau (que la propera setmana fem a la Biblioteca de Catalunya) i en un directe amb Love of Lesbian i és una cosa que la Clara i jo tenim en comú i que era per on volíem que anés l'espectacle. La gent s'emocionarà, més que riures hi haurà somriures. També hem volgut tocar la zona de no confort, la Clara ha optat per la comicitat que anteriorment no havia tocat gaire i en el meu cas he inclós titelles, amb les que no havia tingut gaire contacte.", apunta Albà. 

Darrerament Clara Peya ens té acostumats a veure-la dins dels espectacles de la seva companyia Les Impuxibles, on crea l'univers musical, com per exemple a Limbo, on el públic és molt diferent al que es pot aproximar a Pluja. "Són espectacles diferents i el públic suposo que serà diferent. Amb Els Impuxibles fem espectacles més difícils d'entendre ja que incloem dansa, i la coreografia està en una altre nivell de comprensió, d'alguna manera quan poses la dansa com a llenguatge principal ja estàs creant una barrera, que a Pluja no existeix perquè no hi ha, només teatre, gest i música. El llenguatge del Guillem ajuda a incloure, hi ha una gran diferència entre el teatre de gest i la dansa en aquest sentit. D'entrada, un et pot allunyar i l'altre fa que t'apropis més fàcilment".

Per la seva banda, Guillem Albà ha triomfat amb el seu darrer espectacle, Marabunta, amb una comicitat molt marcada. Un públic molt diferent que el que es pot apropar a Pluja, encara que segons recalca "sempre em passa amb espectacles com Marabunta o Trau que hi ha públic que ve buscant la part més intimista de Trau a Marabunta o que ha vist Marabunta i busca riure a Trau i es queda sorprès del que es troba. Sempre és interessant que la gent s'adoni que tinc dos maneres de ser, un costat més intimista i l'altre més còmic."

Abans de Fira Mediterrània, han fet alguns assajos amb públic per mesurar la resposta del públic. "Cadascú ha fet el seu viatge, no és un espectacle que donem tot mastegat, nosaltres sugerim coses, i deixem que la seva imaginació sigui qui els condueixi per l'espectacle. També en no ser un muntatge de text no estan massa condicionats. El teatre de gest i la música els ajuden però cada persona ho interpreta d'una manera diferent".

Fins arribar a Fira Mediterrània, Pluja ha passat per un any de preparació i de creació, on el públic ha estat present en tot el procés, ha anat veient com creixia. "No volíem patir amb l'espectacle i per això ho hem preparat amb temps. Vam fer una investigació prèvia del tema que volíem tractar, després vam fer una prova d'uns 15 minuts amb públic per veure si la Clara i jo ens enteníem a l'escenari, hem fet assajos previs i arribem a Fira Mediterrània més tranquils perquè ha hem vist com funciona abans. Hem vist com la gent s'emociona just en els moments que nosaltres pensàvem que ho faríen. Hem anat provant si podíem "forçar" més emoció en altres punts... és molt bonic quan pots crear l'espectacle amb tant de temps". Els 70 privilegiats per funció estaran només a dos metres de l'acció, la qual cosa fa augmentar les emocions, el públic se sent part de l'escena tota l'estona, "es posa molt de manifest que estàs fent l'espectacle per ells, molts més que si fos un teatre convencional", puntualitza Guillem Albà.

Després de Fira Mediterrània els espera Temporada Alta i uns bolos a l'Auditori de Barcelona, a Viladecans i a Granollers. El somni de fer temporada amb aquesta espectacle es fàcil segons els pocs requisits que necesita el muntatge segons Clara Peya: "Qualsevol espai és bo per fer-lo, podem fer-lo a l'aire lliure, a un espai tancat, nosaltres ho portem tot, muntem la grada en qualsevol lloc, ho podem fer a la platja com en un prat, allà on ens la deixin muntar." L'espai de l'espectacle sempre serà el mateix, "la grada, un terra que ens ha dissenyat el Xavier Mariscal. Si és en un teatre molt gran, ho podem fer a l'escenari o si és un teatre que vol arriscar una miqueta més ho podem fer al magatzem, un pati d'un museu, una fàbrica... Una de les proves la van fer a Dalt Ebre i ho van fer al costat del riu Ebre, hi havia tots els arbres de fons i se sentíem granotes metres estàvem actuant," i segueix Albà "que cada bolo sigui especial i trobem un lloc bonic per fer-ho".

Només ens queda demanar que aquesta bomba exploti moltes vegades perquè petits i grans puguem viatjar molt.


COMPARTEIX