Escrit en l'aire

Escrit en l'aire Direcció: Moisès Maicas

10/7/2016   
Montse Otzet
DIVERTIT:ÍNTIM:INSPIRADOR:

Maduresa transgressora

El destí els va unir de forma casual i a partir d’aquell moment, Gelabert, Novarina i Maicas van posar en marxa una maquinaria per edificar un deliciós i màgic muntatge convidant a compartir aquest viatge a Borja Ramos i la seva música, Conxita Pons i les seves llums, i Lydia Azzopardi amb el seu disseny de vestuari.

La comunió entre els tres primers creadors, autors del concepte original, és extraordinària i provoca un encaix sòlid en el qual no té lloc cap esquerda ni xerric.  Escrit en l’aire ens convida a endinsar-nos en un món poètic que transgredeix fronteres tradicionals, que barreja mots col·loquials amb paraules cultes, que utilitza la veu i objectes per crear poemes visuals, aquells que ens condueixen cap al món de Brossa, al surrealisme i avantguardes.  Un univers del qual Gelabert  sempre s’ha sentit proper i  fascinat i que ara té la satisfacció de poder-lo desenvolupar i mostrar des del seu món metafísic , amb la complicitat de les paraules de Valère Novarina i les intel·ligents  instruccions escèniques de Moisès Maicas.

En la maduresa,  Gelabert assoleix una llum especial, una combinació de seguretat i frescor a les que si suma una pinzellada de bogeria. Un còctel extraordinari a l’hora de representar més de seixanta personatges i descontextualitzar paraules i objectes, com també vulnerar canons establerts.  

Els mots surten de la boca de Gelabert com una continuïtat del seu moviment construint una simbiosi excelsa o un antagonisme visual.  Imatges on les paraules demanen acció i el ballarí l’ofereix des d’un gest elegant, còmic o grandiloqüent, depenent de les característiques que reclama cada personatge.

Una successió d’escenes teixeixen accions en les quals l’intèrpret apareix sol o acompanyat per uns elements escènics que comparteixen el protagonisme del moment. Cordes, un gran rectangle mòbil que tant fa la funció de taüt com d’habitatge, papers que esdevenen màscara, un sofisticat ventall  que transmuta depenent del moment, són alguns dels objectes, obra de Toni Giró,  que aporten sorpresa teatral i ens remeten, en determinats moments,  a l’ il·lusionisme del mític Fregoli.

Tot aquest univers surrealista queda potenciat per l’excel·lent composició musical de Borja Ramos que utilitza una cavalcada de notes, ritmes i efectes sonors que donen el to precís a allò que està succeint, com també ho fa la il·luminació de Conxita Pons amb l’encert de crear ambients. Lydia Azzopardi, participa en aquest univers  vestint el cos que ella tan coneix amb robes i materials de línies elegants i suggerents.  

Llarga vida a aquesta petita gran obra.


Valoració

9,0

Categories

Divertit
Íntim
Inspirador

Valoració per edats

+ 66 NOTA:8 8
51 - 66 NOTA:8 8
36 - 50 NOTA:8 8
26 - 35 NOTA:8 8
16 - 25 NOTA:7 7
12 - 15 NOTA:0
7 - 11 NOTA:0
4 - 6 NOTA:0
0 - 3 NOTA:0

Comparteix:

Dansa
Consonant
Actualment
Teatre Lliure-Gràcia
c. Montseny, 47
Barcelona
7/11- 12/11
Següent funció:
7/11/2017 20:30 h
< Octubre 2017 >
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31

Pròximes representacions

Teatre Lliure-Gràcia
c. Montseny, 47 (Barcelona)

Del 7/11/2017 al 12/11/2017

Històric de representacions